Volver a página principal de Biografías de Mujeres Andaluza
SI TE GUSTA ESTE ARTÍCULO COMPARTE EN

Tweet


Volver a página principal de Biografías de Mujeres Andaluza

Milagros Rendón Martell


La Habana, Cuba, 1907-Cádiz, 1936. Política (Partido Comunista de España), Sindicalista (UGT), Mecanógrafa. Fusilada por el franquismo.


Milagros Rendon Martell. Archivo familiar, publicado por Manuel Alminsa


En la Viquipèdia

Tomado de https://ca.wikipedia.org/wiki/Milagros_Rend%C3%B3n_Martell Vista el 02/12/20134. Hay versión en castellano en la Wikipedia.

Milagros Rendón Martell (La Havana,1907 - Cadis, 31 agost 1936 ) va ser una dona republicana, taquimecanògrafa de professió, activista del PCE, UGT i Socors Roig i lider de moviments obreristes. Va ser la primera dona afusellada a la província de Cadis com a conseqüència del cop d'estat del 1936.[1]

Biografia

Nascuda a La Havana (Cuba), era filla de Francisco Rendón Sanfrancisco i Julieta Martell Arriet i tenia una germana dos anys més petita, María Luisa Rendón Martell. El 1911 va morir la mare, i el seu pare, rellotger i plater de professió, va tornar a Espanya i es va instal·lar a Cadis, on va obrir un establiment i poc després es va tornar a casar. El 1913 va morir de pulmonia la segona muller del seu pare, i la seva germana, de salut fràgil, va estar un temps ingressada en un sanatori a Chiclana de la Frontera. El pare, d'ideari comunista, tenia un gran interès en l'educació de les filles. Als inicis de la dècada de 1920 les va matricular a l'Escola d'Arts i Oficis, que depenia de la Universitat de Sevilla.[2] El 1923, a l'inici de la dictadura de Primo de Rivera, Rendón, conegut com el rellotger, va fundar la rellotgeria i plateria La Central, i es va casar per tercera vegada.[3]

La seva germana va casar-se el 1928 amb Daniel Ortega Martínez, que el 1923 va arribar a Cadis des de Fuentecén (Burgos) per estudiar-hi medicina i es va costejar la carrera treballant de mecànic. Procedia de les Joventuts socialistes i s'havia unit al Partit Comunista, on ja hi tenia un càrrec dirigent. Ortega, a part d'exercir la medicina,[4] va ser un important polític i dirigent obrerista, impulsor de la UGT i el Socors Roig. El 1936, va ser elegit diputat a Corts per la coalició del Front Popular.[5]

Milagros Rendón Martell, treballava de taquimecanògrafa i es va casar amb José Rubio Quintana, de Chiclana de la Frontera i van anar a viure amb el pare d'ella.[6]

El fet que tota la família Ortega-Rendón, amb un bon nivell econòmic i prestigi social, fossin comunistes i donessin suport als moviments obrers i les vagues, va ser molt malvist i reprovat pels sectors immobilistes de l'època.[7]

El 18 de Juliol de 1936, amb el sollevament de les tropes del General Franco, Daniel Ortega es va traslladar a Madrid i s'incorporà a l'Estat Major Central de l'Exèrcit Popular de la República com a conseller civil i comissari polític, essent un dels fundadors del Quinto Regimiento.[8][9]

El mateix 18 de juliol, a la seu del Govern Civil de Cadis, un centenar de persones, entre les quals hi havia Milagros Rendón i el seu pare, es van enfrontar als colpistes.[6]

El 19 de juliol, un cop sufocada la resistència, la ciutat va ser presa per l'Exèrcit Nacional, que va desencadenar el pillatge i la barbàrie entre la població civil, essent especialment sagnants els actes comesos pels mercenaris marroquins i els falangistes. La rellotgeria-plateria va ser saquejada i l'habitatge destruït. El seu pare va ser detingut i sotmès a judici sumaríssim, va ser afusellat el 9 d'agost de 1936 al fossat de la muralla de Puerta de la Tierra.[10] Milagros Rendón va ser l'única dona acusada pels mateixos fets i després de ser vexada i empresonada, va ser sentenciada a mort i afusellada el 31 d'agost al mateix lloc,[11][12] deixant òrfena Natividad, la filla de només un any, que va morir aviat.[13]

El 24 de Juliol, María Luisa Rendón, la germana de Milagros, que s'havia quedat sola amb els fills, va ser arrestada i va començar per a ella un calvari de vexacions i tortures psicològiques, com ara un simulacre d'afusellament que li va provocar un atac de cor. Va perdre el patrimoni familiar i la custodia dels fills, de tres i set anys, que van ser batejats i internats a l'orfenat de La Casa Matriz de los Expósitos de Cadis.[3] Sotmesa a Consell de Guerra, va ser condemnada a 12 anys de presó, dels quals en va complir set.[14] Durant el seu llarg periple per diferents presons d'Espanya va ser informada de l'afusellament de la germana, el pare i el marit.[3][13]

Notas: