Volver a página principal de Biografías de Mujeres Andaluzas

VOLVER A PÁGINA PRINCIPAL DE Biblioteca Inés de Joyes  Documentos históricos del feminismo. Traducciones.

Tweet

Teresa Claramunt Creus

Teresa Claramunt Creus (Sabadell,1862-Barcelona, 1931) Dirigente obrera y feminista. Apodada como "la virgen roja" en recuerdo de Louise Michel. Gran difusora y organizadora del anarcosindialismo en Cataluña y todo el estado español (entre otros sitios por Andalucía), lo que le supuso soportar múltiples episodios represivos que le dejaría secuelas físicas.

Hay una abundante bibliografía sobre Teresa Claramunt. A los pocos días de su muerte Soledad Gustavo hizo una vibrantesemblaza de la revolucionaria en El núm 191 de a Revista Blanca, (se encuentra a partir de la página 6 , 552 en la cuenta anual de la publiación). Federica Montseny le dedicó este sentido y breve obituario en El luchador (24 abril de 1931)

Obra propuesta para traducir

Textos Feministas. Selección de Escritos de Teresa Claramunt Creus en: Pradas Baena, María. Amalia.Teresa Claramunt, la virgen roja barcelonesa. VIRUS editorial. Barcelona 2006

EXTENSIÓN. 60 páginas (divididas en 22 artículos cortos).

Proceso de traducciones:

ADVERTENCIA IMPORTANTE: LA MAYOR PARTE DE LOS TEXTOS NECESITARÍAN UNA REVISIÓN PROFESIONAL (personas que conozcan con profundidad el idioma: dedicadas a la enseñanza, traducción o uso cotidiano de los mismos). AnÍmate si tienes los conocimientos suficientes, ponte en contacto con BMA biografiasma@gmail.com


Catalán
La Igualdad de la Muger (I y 2)  Por María del Mar Sánchez Sánchez, Alumna del IES Alhamilla. 1º Bchto, asignatura Patrimonio Cultural, curso 2015-16

L’igualtat de la dona(I)

La dona és inferior al home. Les seves facultats físiques i intel·lectuals ho proven superadament.

Tal és l’informació que impertorbablement llancen els burgesos sempre que es parla dels drets de la dona.

Dieu que la dona és inferior al home? Això serà veritat, pot ser en aquesta innoble societat en la que visquem, per la dependència material a la que esta subjecta, separada de totes les funcions que no són servils, reduïda a un salari insuficient, obligada a vendre en un casament a canvi d’una protecció sovint il·lusòria o llogar-se per un concubinat en el que es sap que ha de ser depreciada, la dona és, en efecte ,inferior al home que gaudeix de monstruosos privilegis.

Imposant-la una veritable servitud moral, declarant-la feta per sotmetre-la exclusivament a ell, ordenant-la una submissió incondicional, que, per tant , li pren tota iniciativa , se la redueix a l'estat de màquina o es la converteix en un objecte.

Però ¿ creieu , senyors burgesos , que aquest estat de servilisme en què manteniu a la dona prova la seva inferioritat ? Us lloeu de una pretesa superioritat física i intel·lectual, citant-nos triomfalment les conclusions dels vostres psicòlegs i fisiòlegs ,les conclusions basades principalment en el gènere de vida tan diferent en què es desenvolupen l'home i la dona.

Creieu , doncs, que es pot declarar inferior un ésser pel sol fet que sigui diferent de l'altra, sobretot quan aquesta diferència prové de la facultat que li distingeix , determinant la seva funció a la vida?


I bé; jo sóc dona, em considero perfectament igual a vosaltres, les meves facultats tan nobles com les vostres i els meus òrgans tan útils en l'evolució general del gran tot humà.Si la dona és inferior a l'home respecte a força, en canvi,com a reproductora de l'espècie, és el primer obrer de la humanitat. D'altra banda, s'exagera en excés la inferioritat muscular de la dona. Històricament, la dona ha estat sempre la principal bèstia de càrrega, i en l'actualitat comparteix amb l'home els treballs més penosos.

Perquè la força física de la dona no sigui exactament igual a la del l'home, no es dedueix lògicament que no pugui gaudir iguals drets. Hi ha en l'espècie animal tants éssers superiors a l'home! I dins de la mateixa escala racional hi ha tants homes superiors en força física uns als altres, que si hagués de prendre aquesta força com a regulador dels drets, hi hauria qui tingués una gran quantitat d'ells i qui no posseís cap.

Això, tot just s'enuncia, demostra una notòria injustícia que si ha pogut passar en l'ahir de la humanitat, quan la força era el distintiu de la raó; si encara avui sobreviu gràcies a les arrels que les costums bàrbares han trobat a la societat, demà,

aquest demà tan sospirat per a tots els que tenen set de justícia, només servirà de afrontós record.

Cap imaginació que no està obstruïda per l'aberració més crassa, cap criteri que no estigui ofuscat pel embruteciment més inconcebible, pot suposar si més no que el ser, per ser més forta, per tenir desenvolupat en major grau el seu sistema muscular, ha de gaudir de majors preeminències, tenir majors goigs i gaudir de més prerrogatives.

Que si això no pugnarà obertament amb les més rudimentàries regles de justícia, renyit estaria descomptat amb l'esperit d'igualtat tat que cada vegada més, fins que arribi a definitiu auge, va informar comandament la manera de ser i les relacions socials. Els partits reaccionaris i tot molts dels que es diuen demòcrates, republicans i revolucionaris en cert grau, són els que fomenten amb més afany la inferioritat de la dona i s'oposen nen sistemàticament a que aquesta ocupi en la societat el rang que li pertany.

I no obstant aquesta aberració d'entesa, els reaccionaris, millor dit, la clerecia ha aconseguit, dominant a la dona, tenir sota la seva fèrula a la societat. Així es comprèn la seva tenacitat perquè aquesta no es il·lustre; doncs una vegada il·lustrada i al corrent del que són en resum totes les farses religioses, terminaria aquest modus vivendi, Gràcies al qual els abellots de les religions xuclen sense cessar el suc del rusc social.

Com és possible que el dia que la dona sàpiga, pel que acredita la ciència, que el seu fill, lluny de guanyar alguna cosa amb el primer a què l'obliga l'església, el baptisme, es troba en imminent risc de, entre altres afeccions, perdre la vista, de la qual cosa hi ha bon nombre d'exemples, el porti a batejar?

Doncs perquè no desaparegui aquesta gabella, una de les més importants que rep l'església, es fa necessari que la dona sigui un talòs; educada i les piles baptismals criaran teranyines de no usar-se, i els nadons es desenvoluparan tan frescos i robustos amb el seu pecat original sobre, a sota, dins o fora, que per al cas és lo mateix.

Bandera Social, Madrid, 2-X-1886

L’igualtat de la dona (II)

Els límits d'un diari setmanal són poc a propòsit per tractar el complex problema de la igualtat de la dona. Les preocupacions, arrelades al cap de tants segles, han constituït , per dir-ho així , una segona naturalesa i , dolorosament ,pateix gran retard en el seu camí la marxa del progrés. Però alguna cosa ha de fer-se, i encara que no ens càpiga a nosaltres la gloria de ser els iniciadors en un problema tan racional , lògic i humà, no per això hem de creuar-nos de braços ; tot al contrari , donada la transcendència de l'assumpte i la necessitat imprescindible que la raó s'obri pas , allà anem amb el nostre òbol , amb la nostra piqueta revolucionaria a foradar la muralla que s'interposa l'absurd privilegi a la llum de la llibertat, de la igualtat i de la ciència. Maldestres per altres han caminat en aquest assumpte tots els que, revolucionaris, han relegat la qüestió de la dona a un complet oblit, desconeixent la importància que aquest primer i important factor exerceix en els destins humans.

Les religions, haurem de repetir-ho, més il·lustrades en el que el seu benefici pecuniari pertoca, més experimentades pels seus íntims coneixements, han deixat fer als homes de pèl en pit, insegurament s'han rigut els seus sequaços quan els sentien cridar visca la llibertat! Sabent perfectament que més o menys aviat, aquelles ostentacions serien dominades per ells, amb fingida mansuetud, des del confessionari, i les seves prerrogatives no serien retallades.

Podria aquilatarse la força que la dona, sense adonar-se d’allò, ha llançat al costat de la balança de la reacció, i molts,

que potser prenen aquest assumpte qual cosa fútil, vindrien a posar-se al nostre costat, reconeixent gradualment, que no és possible una societat lliure i instruïda allà on la dona sigui esclava i ignorant.

A més d'això, hi ha una qüestió de dret en aquest assumpte. Ha estat tal la necessitat dels nostres avantpassats i fins i tot la de molts que en l'actualitat viuen per jutjar sobre la dona, que sembla certament que s'han incubat, plantes exòtiques, fora del si matern.

Certament que sentint a molts discórrer a aquest propòsit es pregunta, no l'home pensador, no el filòsof, senzillament el que té clar el cervell: ¿hi haurà tingut aquest energumen mare?

I com que, llevat mare Eva, que ja saben vosaltres allò de la costella és molt difícil hagi existit fill sense mare, que més fàcil existís ombra sense llum, i com la societat es compon de tots aquests fills amb mare, no s'explica a satisfacció el qual els fills cometin parricidi moral de negar a l'autora dels seus dies, a la qual els va tenir a la falda. Els va besar quan eren nens, els va alimentar amb la força creadora de la seva sang, la igualtat i la llibertat que per si reclamen.

Coses absurdes hi ha en veritat en aquest món que sembla buidatge en el gresol de l'aberració, però aquesta és de les més piramidals.

Bandera Social, Madrid, 16-X-1886


¿Quieres continuar tu con otros artículos? ¿Quieres comentar algo de la traducción? ¿Te atreves con otro idioma? Correo de contacto: biografiasma@gmail.com


Teresca Claramunt. Dibujo de Lobo en "Mujeres Libres"
Teresa Claramunt en Cádiz. 1902. Revista de Prensa: Conferencias y detenciones.
A la derecha. Selección de prensa dando cuenta de la visita de Teresa Claramunt y su compañero Bonafulla a varias ciudadades de Cádiz en septiembre de 1902. Acompañada de un reguero represivo "habitual".

       

VOLVER A PÁGINA PRINCIPAL DE Documentos históricos del feminismo. Traducciones.

Volver a página principal de Biografías de Mujeres Andaluzas